Entorn per a docents (acompanyament energètic)

DINÀMICA D’ACOMPANYAMENT ENERGÈTIC AMB EL BANC D’ENERGIA

Objectiu: Aprendre a detectar les necessitats energètiques d’un habitatge, interpretar les factures i donar consells per a l’estalvi.

Missió: Aprendre a ser Agents Energètics del banc d’energia per ajudar a famílies en situació difícil a reduir la seva despesa energética.

Metodologia: anàlisi de casos reals mitjançant fitxes de caracterització, anàlisi i consells.

Recursos i materials:

• Presentació de la dinàmica
• Fitxes d’activitat, en format físic i/o online.
• Aplicatiu web per a la participació de les famílies i l’entorn.

1 Introducció

La introducció de la dinàmica es centra en recordar breument la problemàtica social i ambiental relacionada amb l’energia que s’hauria d’haver exposat anteriorment via conferència inicial i/o comentaris a l’aula. Alhora s’esmentarà específicament l’entitat banc d’energia (www.bancdenergia.org) com a exemple d’entitat socials implicades amb aquestes problemàtiques i que ens facilita la participació a aquesta dinàmica.

L’Associació Banc d’Energia promou l’acompanyament energètic tant a famílies que ho necessiten per fer front al risc de vulnerabilitat per pobresa energètica com a totes aquelles famílies interessades a optimitzar la seva factura energètica, amb la possibilitat que part de l’estalvi pugui ser solidari.

Referència 1: http://bancdenergia.org/pobresa-energetica/ sobre què s’entén per pobresa energètica.

Referència 2: http://bancdenergia.org/intervencio-llars-pobresa-energetica/ que explica en què consisteix la proposta d’acompanyament a llars en situació vulnerable.

2 Presentació de la Dinàmica

Amb recolzament de diapositives de presentació (accessible online), es presenta la dinàmica d’acompanyament energètic.

És important posar èmfasi en la MISSIÓ que es proposa: esdevenir Agents Energètics col·laboradors actius del banc d’energia, per poder ajudar a detectar oportunitats d’estalvi energètic tant a famílies en situació vulnerable, com la pròpia o qualsevol altra.

La dinàmica tracta de simular un acompanyament energètic a partir d’analitzar casos reals de famílies acompanyades pel banc d’energia. Hem d’intentar ajudar aquestes famílies a determinar quines coses poden millorar, tant de les factures com de la gestió eficient de l’energia a la seva llar. Per això, es mostren els paràmetres principals a tenir en compte, com si s’hagués anat a casa de la família, i es descobreix tota la molta informació que amaguen les factures i que permeten donar consells d’estalvi a famílies (i, lògicament, també serveixen per als casos personals).

Hi ha 4 casos de famílies (A1, A2, A3, i A4), totes elles amb circumstàncies diferents però comparables (habitatge tipus pis). L’anàlsi dels casos ha de permetre el debat sobre per què algunes famílies tenen més capacitat d’estalvi que d’altres.

Per a cadascun dels casos es presenten dos tipus de cartes principals:

• Cartes de caracterització de la llar, que es correspondrien amb les dades que es recullen en l’inici de l’acompanyament energètic que el banc d’energia fa a les famílies, on s’indica:
  • Ubicació i característiques climàtiques associades (important per saber quin grau de calefacció i climatització seria necessari utilitzar per mantenir unes condicions tèrmiques adequades a la llar, i en quins mesos es produirien els consums).
  • Característiques de l’habitatge: quin tipus de subministraments bàsics disposen, si disposen de calefacció o no, la superfície de l’habitatge i el nombre de persones (hi ha força consums que en depenen), i les dades disponibles de temperatura i humitat a la llar a l’hivern i a l’estiu (paràmetres també molt associats a la salut).
  • Relació de sistemes elèctrics de la llar: tipus d’il·luminació, nombre i tipus de televisors, electrodomèstics, etc.
  • Factures tipus de subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas).

És interessant observar com les gràfiques de consum d’aigua, gas i electricitat estan relacionades:

• Si el consum d’aigua és elevat (més de 100l/habitant/dia), és fàcil que el consum de gas també sigui més elevat en èpoques on no s’utilitza la calefacció, indicant que l’ús d’aigua calenta pot racionalitzar-se.
• Si a l’època d’hivern no hi ha increment important del consum de gas o electricitat, implica que no s’utilitza la calefacció (o no se’n disposa). En cas que s’utilitzi es fa evident quin sistema de calefacció s’utilitza (elèctric o de gas).

• Cartes de consells i oportunitats d’estalvi:
  • d’energia tèrmica,
  • d’energia elèctrica,
  • per optimització de la contractació de subministraments bàsics.

Posteriorment s’explica en què consisteixen les factures dels serveis bàsics.

Inicialment l’anàlisi es centra en la factura elèctrica, perquè sinó la dinàmica s’allarga excessivament. [La dinàmica es pot ampliar opcionalment interpretant també les factures de gas i aigua, si bé és aconsellable en tot cas fer-ho en una sessió posterior].

Dins la factura elèctrica es mostren els diferents apartats típics d’una factura elèctrica:

• Resum de la factura: on s’indica el període de facturació i el cost econòmic dels diferents conceptes de la factura.
• Dades de contracte: on s’indiquen aspectes rellevants de com és el contracte del subministrament elèctric i que influeixen de manera important en el cost final de la factura elèctrica.
• Detall de consums: on s’indica el consum d’energia que s’ha realitzat en el període facturat i, de forma rellevant, si aquest consum és estimat (inventat a manca de dades) o real (mesurat al comptador).
• Històric de consums: on es visualitza l’evolució dels consums facturats, que permet detectar anomalies o consums excepcionals.
• Classificació energètica de les emissions contaminants relacionades amb el subministrament d’electricitat contractat.
• Detall de càlculs: on es mostra com s’han calculat els imports de l’apartat “Resum de factura” en funció de les Dades de contracte i molt especialment del tipus de contracte i de la potència contractada.

En aquest punt és important recordar els conceptes de “Potència” i “Energia” i, si es considera necessari, es pot visualitzar el tràiler (1minut) del vídeo “Energia Humana”.

3 Dinàmica d’acompanyament energètic

És recomanable fer la dinàmica en grups de 3 persones.

Cada grup escull un dels 4 casos d’anàlisi disponibles.

Es reparteixen els fulls d’anàlisi (imprès en paper) i es proporciona l’accés a la pàgina web del banc d’energia amb les cartes d’anàlisi (o s’imprimeixen i es reparteixen). La pàgina web de la dinàmica és http://www.bancdenergia.org/acompanyament

Es repassa l’exemple de càlculs que inclou el full d’anàlisi per tal que quedi clara la metodologia.

Es tracta d’anar determinant per a cada sistema elèctric de la llar:

• el seu consum mig estimat, a partir d’una potència màxima associada a cada sistema i un nombre d’hores promig d’ús per a un cas de referència (valors establerts en una taula que forma part de les fitxes de la dinàmica),
• el seu consum mig en condicions d’ús eficient, tenint en compte el percentatge d’estalvi possible d’acord amb els consells aplicables que s’obtenen de les fitxes de recomanacions.

Aquests valors poden ser diaris o pel període de factura (multiplicant pel nombre de dies de la factura), segons indiqui el full d’anàlisi.

Posteriorment, s’analitza el conjunt de consums elèctrics, parant atenció en el període que es vol analitzar (si és hivern, si és estiu o si és entretemps on no s’utilitza ni calefacció ni climatització). La dinàmica està pensada per comparar el resultat de l’anàlisi amb la factura elèctrica, que correspon a un mes de setembre, motiu pel qual és recomanable que l’anàlisi es realitzi en període d’entretemps (per exemple, si la família té ‘calefactor elèctric’, el seu consum no s’haurà de considerar en el valor global mig diari de consum elèctric per a un mes de setembre).

Per a l’anàlisi global de consums elèctrics, cal:

• Obtenir el consum estimat (suma dels consums estimats que corresponguin al període d’anàlisi -hivern, estiu o entretemps-)
• Obtenir el consum mig diari eficient (suma dels consums mitjos diaris amb possibles mesures d’estalvi que corresponguin al període d’anàlisi -hivern, estiu o entretemps-).
• Obtenir la potència màxima instal·lada (suma de totes les potències).
• Obtenir la potència mínima necessària funcional. [Aquesta potència es correspon a la suma de les potències de tots els sistemes ‘no gestionables’ més la potència màxima de la resta de sistemes ‘gestionables’. Els sistemes ‘no gestionables’ són: il·luminació, nevera i/o congelador, televisors i ordinadors (en funcionament i en stand-by), router d’internet (si se’n disposa). La cuina elèctrica pot ser gestionable o no, en funció dels altres consums ‘gestionables’ existents, especialment de calefacció elèctrica.]

Finalment, els valors obtinguts es comparen amb els de la factura i es treballen les cartes de consells d’optimització de contractes de subministraments bàsics per acabar determinant la capacitat d’estalvi en la factura elèctrica. Els fulls d’anàlisi ja guien aquest procés, que fonamentalment consisteix en:

• Es compara la potència mínima necessària funcional amb la potència contractada i, a partir de la carta d’optimització de potències, es defineix una potència mínima contractable igual al 90% de la potència mínima funcional obtinguda. A partir de la diferència amb la potència contractada real de la factura, es calcula l’estalvi econòmic esperable en el terme de potència (en % i en euros).
• Es comparen els consums total i eficient calculats pel període de factura amb el consum real de la factura i s’observa en quin punt se situa el consum real en relació al total esperable i a l’eficient calculats. Es calcula la capacitat d’estalvi d’energia (en % i kWh) comparant els valors de consum real i consum eficient.
• Es valoren els estalvis assolibles per optimització de contractes i s’obté un % d’estalvi tant del terme de potència com del terme d’energia, la qual cosa ja dóna una idea molt clara del potencial d’estalvi.
• [La dinàmica es pot ampliar amb el càlcul d’estalvi econòmic, seguint les indicacions i les notes de càlcul del full d’anàlisi].

Un cop els grups han completat el full d’anàlisi, es fa una comparació participada dels diferents casos analitzats i un breu espai per preguntar-se el per què de les diferències en les oportunitats d’estalvi de les diferents famílies.

4 Participació i aplicatiu web

La dinàmica acaba convidant als alumnes a analitzar el cas de casa seva, amb el suport de la família.

Per fer-ho, s’ensenya el funcionament l’aplicatiu web que simplifica i amplia l’anàlisi que s’ha realitzat a l’aula. L’explicació detallada es troba a l’adreça: http://bancdenergia.org/acompanyament-energetic-online/

El funcionament de l’aplicatiu web es pot mostrar mitjançant l’usuari “demo” habilitat al sistema web del banc d’energia. Posteriorment, cada usuari/alumne/família pot accedir de forma particular a l’aplicatiu i iniciar la dinàmica d’acompanyament per descobrir les oportunitats d’estalvi en el seu cas. [Els alumnes poden accedir a l’aplicatiu i començar a jugar amb el seu propi cas, de manera que puguin acabar-lo de perfilar a casa amb les factures reals i acompanyats dels pares].

Prèviament, caldrà haver inserit a la pàgina web del centre l’accés particularitzat pel centre educatiu. D’aquesta manera es podrà realitzar un informe agregat i anonimitzat dels resultats de participació pel centre.

Finalment, per tal d’ampliar la participació de les famílies del centre, es proposa que els alumnes puguin explicar l’ús i utilitat de l’aplicatiu web a d’altres grups-classe, alhora que el centre comunica i anima a les famílies a participar-hi.

OBSERVACIONS

1. Seria convenient realitzar aquesta activitat poc després de l’activitat A02 de treball a l’aula sobre la conferència inicial, ja que allà s’haurà parlat de les entitats socials que treballen per fer front a la problemàtica de pobresa energètica, com ara el banc d’energia, que a més, promou l’estalvi energètic a totes les llars amb un esquema pioner d’estalvi solidari. [http://www.bancdenergia.org].
2. La pàgina web amb la presentació i el material de la dinàmica és http://www.bancdenergia.org/acompanyament Es recomana que, malgrat totes les cartes es poden consultar online, com a mínim es reparteixin les cartes de caracterització de la llar en format físic.
3. Existeix material resolt disponible pel professorat, que facilita la interpretació posterior i la guia del debat. Aquest material es troba a la pàgina web: http://bancdenergia.org/acompanyament/material-docent/
4. Tant les paraules d’accés a les pàgines web de la dinàmica i material docent com el formulari d’accés a l’aplicatiu web de participació, personalitzat per a cada centre educatiu (inserible a la pàgina web del centre), es poden sol·licitar per e-correu a info@bancdenergia.org
5. L’accés a l’usuari demo de l’aplicatiu web d’acompanyament energètic és: Usuari: demo Paraula de pas: demo@be